La fauna de les Illes Balears és reconeguda per la seva abundància i diversitat. Compta amb més de 400 espècies de peixos, crustacis, dofins i tortugues, a més d’aus i mamífers. Aquí descobriras les característiques i qualitats d’aquestes espècies.
Entre la quantitat d’espècies que resideixen, algunes d’elles són endèmiques de les Illes. Moltes altres es troben en perill d’extinció per culpa dels microplàstics, contaminació, contaminació acústica, sobrepesca i espècies invasores que redueixen el nombre d’exemplars que queden.
Aqui hi ha una llista dels peixos més comuns del mar balear:
- anfós: És un peix amb cos allargat i estilitat, pot arribar als 150cm de llargada de color marró verdós, que habita en zones rocoses i coves marines. És molt utilitzat en gastronomia i s’alimenta de peixos més petits, crustacis, i cefalòpods. Té uns llavis pronunciats i molsuts.
- saupa: Peix amb aletes de gran tamany, arriba en alguns casos als 50cm, eés gris platejat amb clapes oscures, i viu en aigues costeres poc profundes, on s’alimenta de crustacis, equinoderms i altres invertebrats
- verderol: És un peix petit que té el cos estret i allargat, és molt petit ja que arriba a poc més de 15cm, de color verd brillant i tonalitats dorades, que sol habitar en sols arenosos. Pot arribar a pesar prop de 55 kilograms. Es solen reproduir a l’edat de 5 anys.
- vaca: De tamany mitjà i cos ovalat, de aletes colorides de blau, vermell o rosa, amb linees blaques. És una presa habitual de la pesca de roquer. Té unes dents petites i punxegudes, que l’ajuden a caçar petits curtacis i peixos. També es pot trobar a l’atlàntic oriental.
- dorada: Peix de cos ovalat i comprimit, de color platejat i de color platejat amb ratlles dorades, habita entre les roques. Sobretot en les èpoques estiuenques, sol viure molt a prop de la costa, ja que en les èpoques fredes reideix sedentari en les profunditats.A part de curtacis, també s’alimenta d’invertebrats.
- caproig: Peix espinós molt valorat en gastronomia. És el peix per excelència de la cuina balear, i es de roca i de color rosat amb clapes blanques. Té el cos cobert d’espines i de penjolls de pell. Els exemplars més comuns solen ser d’entre 20 i 30cm.
- llissa: És un peix de tamany mitjà que por arribar als 40cm de longitud i té un cos molt allargat. És de colors gris blavós. Viu en aigues molt constaneres i llacunes litorals. S’alimenta de petits animals però també d’algues.
- congra: Té un cos estirat i prim que fa un metre i mig de llargada, però pot arribar als 3 metres. El seu cos es fort, llarg i cilíndric. La part dorsal és blava, i pot arribar a habitar fins als 500 metres de profunditat. És un gran depredador que s’alimenta d’altres peixos, cefalòpodes i crustacis.
- morena: És un peix que té el cos musculós amb forma de serp. Té unes perilloses dents llargues i punxegudes. És de color marró amb petites taques grogues. Viu en incisions en les roques durant el dia ja que és a la nit quan surt a caçar tot tipus d’animals, inclús pops.
- pagell: Cos ovalat i aplanat lateralment. Té unes aletes pectorals en forma de falç i de color rosat. Viu sobre tot tipus de sols com roca, sorra, grava o fang fins als 320m. S’alimenta de peixos més petits i animalets.
- sardina: Peix petit que fa com a màxim 20 cm de longitud. Té uns ulls prominents i unes gras escates. Es mouen en grans bancs de 10 a 100m de profunditat. S’alimenta de crustacis planctònics. Es pescada a les nits.
- gamba: La gamba és un crustaci decàpode. Tenen el cos prim i allargat però encurvat i comprimit lateralment. És molt utlitzat en la cuina balear i de Catalunya en diversos plats o condiments.
- llagosta: Un altre crustaci decàpode molt apreciat en gastronomia. Té una closca girebé cilíndrica coberta de nombroses espines. Té uns grans antenes plenes d’espines. Viuen en fons rocosos on es poden amagar fàcilment. Realitzen diferentes mudes per créixer i es desprenen de la seva closca fins que la renoven.
- llubina: La llubina és un peix d’aigua salada amb el cos ovalat amb les aletes petites que pot arribar als 70cm de llarg. Sol viure en zones costaneres i fons arenosos encara que també en desembocadures de rius o canals. A l’estiu s’aproxima a la costa i habita entre els 10-15m de profunditat. El seu color varia d’un gris oscur a la part superior fins a un platejat a la inferior. S’alimenta de crustacis, moluscs i altres invertebrats.
- esparrall: L’esparrall té el cos ovalat i aplanat lateralment de color gris groguenc. Sol viure en els prats de posidònia fins a uns 90 metres de profunditat. S’alimenta de cucs, crustacis, mol·luscs, eriçons de mar i algues.
- mòllera: Normalment fa uns 30cm de longitud, de color gris marronós i el ventre més pàlid. Viu a les profunditats i por arribar als 120m en sòls de sorra o fangosos. La seva carn poc demandada sol ser utilitzada per alimentar animals en l’aqüicultura.
- escorball: El nom d’escorball se li atribueix per la seva forma corba que presenta el dors. És un peix de roca que viu entre els 6 i 15 metres de fondària i s’alimenta de petits peixos, crustàcis o moluscs.
- cantara: La cantara és un peix ovalat i aplanat lateralment. És de color marró o gris argentat. Viu sobre fons de roca i sorra a 150 metres de profunditat, i té una talla comuna de 20 a 30cm però pot arribar fins als 60cm.
- aranya: Té un cos cilíndric i allargat. Té la boca i els ulls inclinats cap amunt com a eina per a la caça, ja que s’enterra a l’arena i en treu els ulls. Té la peculiaritat de poseïr a la part superior una gran espina verinosa que produiex insuficiència respiratoria als que es punxen amb ella. Es poden trobar entre 1 i 150 metres de profunditat sobre tot tipus de sòl en el que es pugui amagar i sol nedar de nit.
- anguila: És un peix de cos allargat i serpentinoforme i recobert de mucositat. És de color marró verdós i pot arribar als 2 metres de llargada. És un animal d’activitat nocturna que migra per l’Atlàntic fins arribar a la Mediterrània. S’alimenten de peixos, insectes, crustacis i animals microscòpics. Viu entre 15 i 20 anys i són amfihalines (suporten tant l’aigua salada com la dolça).
- calamar: El calamar és un molusc amb un esquelet intern de carn blanca i gelatinosa, que té el cos allargat i vuit braços a la part inferior, a part de dos llargs tentacles a cada part. Poseeix una bossa de tinta oscura que, a apart, és comestible. Viuen al fons marí, en grups i fins a 500 metres de fondària. Realitza diverses migracions per motius reproductius i alimentaris. Posa entre 50 i 100 ous. Màxima longitud del mantell de 30 a 40 cm, comuna de 15 a 25 cm.
- sepia: A la mediterrania es troben 3 espècies de sèpia. Són de la família dels moluscs que viuen en fons marins pocs profunds i praderes d’algues, que poden arribar fins als 30-40cm. Així com el calamar, la sèpia té un esquelet intern, i vuit potes i dos tentacles, encara que els de la sèpia són notablement més curts. S’alimenten de petits moluscs, crancs i peixos.
- gató: El gató és un peix cartilaginos que es cosidera com a un petit tauró. Poden arribar a una llargària màxima de 1m, ja que consten d’una llarga cua. És de color marró clar al dors i crema al ventres, mentre que està tot cobert de clapes negres. S’alimenta de crancs, gambes, cucs, peixos i mol·luscs.
- lluç: És un peix de mida variable segons la procedència, els exemplars de l’Atlàntic són més grans que els de la Mediterrània, on normalment mesuren entre 20 i 70 cm. Tenen un cos estret i allargat. És de color gris argentat o fins i tot platejat. Te els ulls i la boca de grans dimensions, amb unes dents fortes i corbades. Viu sobre fons fangosos entre els 25 i 370 metres de profunditat. Són depredadors que s’alimenten de peixos i calamars.
- moll: És de color vermell fort amb franges grogues i rosenques. Pot arribar als 40cm. Habita en fons rocosos a poc més de 50m de profunditat. S’alimenta de petits invertebrats bentònics, sobretot cucs i crustacis.
- pop: És un molusc que habita en les zones rocoses. Hi ha molta diversitat d’espècies repartides per tot el món. El pop de la mediterrània és proper a la costa i habita dins un rang de 0 a 100 metres de profunditat. Es caracteritzen per la seva peculiar formació, ja que a part de tenir un cap arrodonit i prominent, consten de vuit tentacles plens de ventoses, que utilitzen com a eina de moviment, però també per caçar els aliments, que són tots tipus. Una altra peculiaritat dels pops és que consten de tres cors, dos que bomben la sang a través de les dues brànquies i un que la reparteix per tot el cos.
- raor: El raor és un peix de màxim 30cm. El seu nom es degut a la semblança amb un ganivet o navalla d’afaitar. Habita en fons arenosos, a una altura de 2 a 50 metres. Té els ulls molt petits i és de color vermellós, encara que també pot tenir clapes blavoses o fins i tot grogues. És un peix molt apreciat en la cuina.
- tintorera: La tintorera és un dels taurons que habiten en les balears. Les seves dimensions poden arribar a quatre metres, encara que el normal és dos metres i mig. És de color blanc al ventre i blau platejat a la part superior. Te un nas molt allargat, per tant ha desenvolupat una gran mandíbula per poder caçar amb comoditat. Menja peixos de tot tipus, cefalòpodes i crustacis.
- rap: El rap és un peix que pot arribar als 2 metres de llargària i pesar més de 50 kilograms. Té un cap enorme, el cual suposa el 50% de la llargaria del cos del peix, a part de ser molt ample. És de color negre i no té escates. Viu a rofunditats de 20 a 1000 metres. Té una gran mandíbula amb moltes dents largues i afilades.
